On no arriba un roomie...

The snow catastrophe

2010-02-28T17:46:00.000-08:00

Last Friday, we had snow again, this time though it was a really big snow. I know I have said that before, but this one was Really big. See the pictures how beautiful was the house, the forest, and the street.

The newspapers said 24 inches of snow (60 cm) in Westchester area, where we live, and 16 inches in New York city. You can see the accumulated snow on top of our tiny solar lamp, and in the table.

But the really bad news is that half Westchester area collapsed, with power outages here and there. And of course we were among the victims. On Thursday night the power was gone, and with the power, the heating and the water because it comes from a well and it needs to be pumped up. On top of that the blowers didn't cache up and roads were not in a good shape, not mentioning our driveway so we were isolated with no electricity, no water, no heating and the worse, without internet!

We didn't know what was going on so we went out and we met the neighbors. And look what we found at the end of our driveway, a tree fell down on the power line, cutting the road.

The neighbors were very kind and took us out to the supermarket so that we could buy some water and candles and we went out for dinner. It was pretty cold in the house but with the fire place we could keep warm. On Sunday everything came back to normal, even Internet. It was an interesting experience, thanks god we expect the baby in the summer.

Divendres passat va tornar a nevar, pero aquest cop va ser una gran nevada, si, ja se que ja ho he dit abans pero aquest cop va ser Gran de veritat. Mira que bonica la casa, el bosc i el carrer.

Els diaris deien 60 cm de neu a Westchester, que és on vivim, i 40 cm a la ciutat de Nova York. Davant de casa, mira la neu acumulada a sobre la nostre petita llum solar, i a sobre la taula.

Però la mala noticia és que Westchester va quedar paralitzat, amb talls de corrent per tot arreu i, com no, vam formar part dels afectats. Dijous a la nit va marxar la corrent, i amb la corrent ens vem quedar sense calefacció i sense aigua, perquè l'aigua ve d'un pou i necessita ser bombejada. A sobre les màquines lleva-neu no donaven l'avast i les carreteres no estaven en gaire bones condicions, pero les carreteres rai es van recuperar ràpid però el nostre driveway va quedar totalment cobert de neu amb la qual cosa vam quedar aïllats, sense electricitat, ni calefacció ni aigua i el pitjor, sense Internet!

No sabiem si n'hi havia per molt o que així que vam anar a fer una visita als veins. I mira la sorpresa que ens vem trobar al final del driveway, un arbre caigut sobre el cable elèctric i tallant la carretera.

Els veins, molt amables, ens van portar fins al super i vem poder comprar aigua i veles, i vem anar a sopar plegats. Feia una mica de fred a casa però amb el foc a terra no s'estava tan malament. El diumenge tot va tornar a la normalitat, fins hi tot tenim internet.

Una experiència interessant, sort que el nen ha de neixer al estiu!

Week 26: Fat

2010-02-21T12:08:00.000-08:00

When I was already dreaming about birds singing, trees flourishing and the nice weather arriving with the spring, we had still a couple of big snows, then I woke up and realize I was in Katonah. Anyway, the snow looks nice so I took some pictures of our cozy basement and its surroundings in winter mode:

This is the entrance of the basement, we have the trail marked by tiny solar lamps, the drawback is that if it is not sunny during the day we don't have light.

And other than that, my tummy continues growing at a good pace. With winter cloths it is still not recognizable, but I look very fat with the swimming suite.

Two weeks ago we visit the hospital where the delivery will take place, they organize tours, amazing this Health Care system. The hospital looks posh and quiet, with all private rooms, there is delivery room and the post-delivery room, the last one has TV and a convertible sofa, and there is a hot tube to use during labor! they claimed it is not very popular so I may give it a try.

The hospital procedures are also very reasonable, if everything goes well they will give me the baby immediately so that we can greet each other and they will teach me how to breastfeed him, which I will appreciate very much.

The only thing that bothered me was the ratio of C sections, they told it was about 40%, that means that more than 1 over three deliveries is a C section! I thought it was a lot but after some research we found out that it is quite standard in America because if the doctors face any complication they want to be on the safe side to avoid being sued. We also notice that they feel uneasy talking about this. So my fingers are crossed!

Quan ja estava somiang amb ocellets cantant, arbres florits i el bon temps arrivant amb la primavera, encara hem tingut un parell de nevades fortes, que em van despertar del meu somni primaveral per adonar-me que estic vivint a Katonah. En qualsevol cas la neu és bonica així que he tirat unes fotos del nostre sotan acollidor i els seus voltants.

Aquesta és l'entrada, marcada per unes petites llums solars, l'únic inconvenient és que si no hi ha sol, no hi ha llum.

I apart d'això, le panxolina creix a bon ritme, no es nota tant amb la roba d'hivern però amb el banyador estic molt gordi.

Fa dos setmanes vem visitar el hospital aprofitant que organitzen turs, coses del sistema america. L'hospital és pijo i tranquil, amb totes les habitacions privades, una pel part i una altre per després del part amb tele i un sofa reclinable. El millor és que tenen un jacussi per fer servir durant les contraccions i sembla que no es molt popular aixi que igual aprofito.
També van explicar que si tot va bé m'enxufaran la criatura de seguida per poder-nos saludar i m'ensenyaran a donar-li el pit, cosa que agrairé moltíssim.

L'únic que no em va agradar tant va ser el percentatge de cessàreas que és més del 40%, em va semblar que era molt, però sembla ser que és molt comú aqui, ja que si els metges veuen alguna petita complicació es curen amb salut i fan una cessàrea per por a ser denunciats. També vem notar que no estan còmodes parlant del tema. Així que creuo els dits esperant que tot vagi bé!

Starting a new life: Week 21

2010-01-24T09:49:00.000-08:00

I am in the 21st week of my pregnancy, many things happened so far, so I thought it was about time to start the blog.

Here comes a brief summary of how I have lived my pregnancy so far: landing into the US, an ovule was passing by and it was attacked by millions of sperms and as a result... surprise!! here is your baby. Next, the annoying symptoms came: queasiness, fatigue, nausea, still more queasiness, stomach ache... I said good bye to climbing, biking and almost everything involving movement because it was either too tiring or too dangerous! And my body started to change like crazy, I put on 7 kilos on the first 3 months! the reassuring doctor told: "Don't worry you were too slim ...". And that was more o less the first trimester. Around mid December I started to feel a bit better, so I started to do some exercise again, and I started to enjoy pregnancy a bit more.

Well, I did not do that alone, here is a picture of my other half: Gabor.

And this is me in my 17th week, we had a photo session chez Paussus.

And this is Eric, our boy! In the last week he has started kicking so hard that it can be seen from outside like an alien in my tummy. When I am laying down, an activity I do a lot recently because I am permanently tired, he takes the opportunity to do some body combat in my belly. By now he can also hear from the womb so I took my old violin to the US an I am planning to torture the poor little baby with my plays.

So far, everything is all right and I am having a marvelous experience!

Estic a la setmana 21 del embaràs, han passat mil coses i he pensat que ja va sent hora de començar el blog.

Un petit resum de com he viscut els primers mesos d'embaràs: Doncs just aterrava als EEUU, va passar un òvul i va ser atacat per milions d'espermatozous i en conseqüència ... sorpresa!! Aqui tens al teu bebito. El següent van ser els sintomes: mareig, cansansi, nauseas i molt mareig, mal de panxa ... vaig despedir-me de l'escalada, la bici i tot allò que requeris un minim de moviment perquè o bé era massa cansat o massa perillós. I el meu cos va començar a canviar, vaig guanyar 7 kilos en els 3 primers mesos! El metge va intentar tranquilitzar-me dient: "Es que estaves molt prima ...". I mes o menys així és com va anar el primer trimestre. A mitjans de decembre em vaig començar a trobar millor, vaig començar a fer algu d'esport un altre cop i vaig començar a disfrutar del embaràs.

Evidentment, no ho vaig fer sola tot això, aquesta és una foto de la meva altre meitat: el Gabor.

I aqui unes fotos de la mama a la setmana 17, vem fer una sessió a casa del Paussus.

I aquest és l'Eric, el nostre peque! Durant la setmana passada ha començat a tirar patades tremendes que es poden veure i tot com si hi tingués un alien a la panxa. Quan resposo, cosa que faig molt últimament perque estic quasi permanentment cansada, ell aprofita i es posa a fer Body Combat. Ara a més ja hi pot sentir, i és per això que vaig agafar el meu violí vell i em disposo a turturar la pobre criatura amb la meva musica.

De moment tot esta en ordre i esta sent una experiència estupenda!

Via Ferrata Les Baumes Corcades

2007-03-26T14:42:00.000-07:00

Sembla que ens ha agafat fort per les ferrates, i fins a Centelles hem anat. És una ferrata molt pràctica ja que sempre ets a temps a abandonar i arribar al cim per un camí. Per altre banda, uns quants desploms ens posen a prova. També està plena de opcions, aquesta vegada ens vem conformar amb la opció més fàcil (sense pont i sense la variant nova). Una bona resenya: http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fbaumes_corcades

It looks like we will keep going with the iron roads (climbing steps). So we've visited Centelles. It is a very convenient iron road since you can give up every time and take the trecking path directly to the top of the mountain. On the other hand, there are some steps quite physically demanding. Fortunatelly there is plenty of options, we were happy with the easiest one (the shortest route, without the bridge). A good web for reference: http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fbaumes_corcades.

Via Ferrata Teresina

2007-03-09T03:52:00.000-08:00

Doncs si, ara ens ha donat per tornar a la muntanya, :-) vem començar el retorn amb una via fàcil (oi Carles?) i apropet a Montserrat, i bueno... sort que vem conèixer al Francesc que ens hi va donar un cop de mà.
Més informació sobre la via:http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fteresina

After about two years, we've finally decided to go back to our mountain activities :-) we started with an easy one (isn't it Carles?) and it was close to Montserrat, and well... we were lucky to meet Francesc who gives us a hand. More information can be found at http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fteresina

Carnestoltes Sallent 2007

2007-02-23T02:06:00.000-08:00

El carnestoltes ha arribat i de follet ens hem disfressat, amb coratge i alegria a la rua hem anat i la festa ha continuat fins que els follets malalts han acabat!

Carnival has arrived and we've disguised ourselfs as forest gnomes, with courage and happiness we have been from party to party until we've fallen ill!

Steve Irwin (1962-2006)

2006-09-05T10:31:00.000-07:00

Agències Sydney. -- El presentador de televisió Steve Irwin, conegut com el caçador de cocodrils, ha mort a conseqüència de la picada d'una rajada quan bussejava durant el rodatge d'un documental sobre aquest animal, segons ha informat la ràdio australiana ABC.

L'actor i naturalista australià estava bussejant a prop de Cairns, a Low Isles (Austràlia), quan hi ha hagut l'accident. El fibló de la rajada se li ha clavat al pit i, segons sembla, ha arribat fins al cor. Irwin ha mort gairebé a l'acte, tot i que el verí de les rajades no sol ser mortal per als humans.

Irwin, que tenia 44 anys, s'havia convertit en un famós personatge de televisió a tot el món gràcies a la sèrie televisiva Caçador de cocodrils.

L'australià havia heretat el seu amor pels rèptils del seu pare, Bob Irwin, propietari d'una granja de cocodrils a la Sunshine Coast de l'estat australià de Queensland. Irwin va crear controvèrsia en diverses ocasions per les seves atrevides accions, com donar-li menjar a un enorme cocodril quan portava el seu fill acabat de néixer a coll.

En una altra ocasió, en aigües de l'Antàrtida, el controvertit presentador es va acostar molt a les balenes quan els donava menjar, i es va col·locar molt a prop de pingüins i balenes durant la gravació d'un altre documental, que van portar el mateix primer ministre australià, John Howard, a defensar-lo públicament.

Steve Irwin, the khaki-clad wildlife stalker who won global fame with his televised death-defying crocodile stunts and whose booming voice made “Crikey!” in a ripe Australian accent an international catchword, was killed by a stingray yesterday while filming a documentary at the Great Barrier Reef off Australia’s northeast coast. He was 44.

Witnesses said he apparently died of cardiac arrest after the stingray attack.

Mr. Irwin was on location in the area to film television segments, including material for “The Ocean’s Deadliest.” Witnesses on his boat, Croc One, and on a nearby diving vessel said that when he came close to a stingray, its barb pierced his chest and lodged in his heart.

In an interview with reporters in Australia, Prime Minister John Howard termed the death “a huge loss to Australia,” and called Mr. Irwin “a wonderful character.”

Moses Beach State Park

2006-08-27T21:20:00.000-07:00

Abans que s'acabi l'estiu, al 18 d'agost, fem una visiteta a la platja de Moses. Hi vem anar amb els companys de feina, i alla ens en vem trobar un altre amb la familia, ens ho vem passar pipa saltant onades i jugant amb la pilota, després fem fer un passeig cap al faro i de tornada ens vem passejar per les patjes nudistes, si si, a Long Island també n'hi ha.

Before the summer ended, on august 18th, we took the opportunity to go to Moses Beach. I was there with my office mates and we found another collegue with his family, we had fun jumping waves and playing with the ball, later we had a walk to the lighthouse and we went throught nudist beaches on the way back, (yes, in Long Island)

Wahington DC

2006-08-27T09:31:00.000-07:00

Cap de setmana llarg del 11 d'agost a la capital, Washington DC, ni fàbriques, ni escombraries per tot arreu, i és que Washington DC (que no Washington a seques que és per referir-se al estat) és una ciutat molt neta, ja que les seves principals indústries són l'administració i la política. Molt ben organitzada amb avingudes i streets numerats, fins hi tot la numeració dels edificis esta estipulada, entre els carrers 12 i 13, trobem els numeros entre el 1200 i el 1300, tot pensat per la societat americana ;-P

Long weekend on august 11th, trip to the US capital Washington DC. There are no factories, not rubish around, because Washington DC (not Washington which refer to the state), is very clean. Their main industries are administration and politics. Very well organized: vertical avenues and horizontal streets, even the building numbers are defined in a way that between streets 12th and 13th, you will find the numbers between 1200 and 1300, really straightforward isn´t it?

Mall amunt mall avall tot el dia, el Capitol, la casa blanca, museus gratuits, vem disfrutar com nens al American History, Naturan History, Air and Space museum entre d'altres. Vem fer la ruta dels presidents: Lincoln, que queda al mateix Mall, Washington, que és el pirulo, i el Jefferson i Roosevelt, una mica més marginats. Tot pensat pel turisme americà, molt majestuós, si algu no els hi falta és espai.

We spent the day going up and down the Mall, the Capitol, the White House, free entrance to all the museums, we enjoyed it like kids: We visited the American History, Naturan History, Air and Space museums among others. We did the presidens route: Lincoln Memorial, near the Mall, Washington Memorial, which is the obelisk showing up in all the pictures, and Jefferson Memorial and Roosevelt Memorial, a little more dropout. Everything ready for the American turism, spacious and majestic.

Un barri curiós és Georgetown, pijo i molt cuco. També vem sopar unes gambetes just sortides de la llotja al Waterfront Harbor.

An odd neighbourhood is Georgetown, posh and cute. We had some fresh shrims as a dinner in the Waterfront Harbor.

Bear Mountain

2006-08-26T22:06:00.000-07:00

On sunday, august 5th, we went to Bear Mountain State Park we had a nice walk around the lake, we hike a bit and we rest in the swimming pool, it was a lot of fun, have a look at our diving board jumps.

Diumenge 5 d'Agost, vem anar al parc de Bear Mountain, vem passejar al voltant del llac,vem caminar fins a dalt de la muntanya i finalment vem reposar a la piscina, no us perdeu els salts de trampoli :-)

Cape Cod

2006-08-26T19:56:00.000-07:00

Cap de setmana del 28 de Juliol a Cape Cod, el "cabo del bacalao": platges de sorra blanca, un ambientillo vacacional digne de disfrutar. No sorpren que sigui el lloc d'estiueig preferit dels bostonians, ni que a finals del segle XIX s'hi formes una colònia d'artistes i escriptors que buscaven la soletat i l'inspiració.

Weekend in Cape Cod on July 28th. Its name stands by the big amount of cods in their seas. The seacoast of Cape Cod consists of wide, sandy beaches, a significant portion of this coastline—already slated for housing subdivisions—was made a part of the Cape Cod National Seashore. It experiences a tourist explosion each summer which is really worth to visit. It´s not surprising that it is the favorite summer place for residents in the Boston-area, and the destination (in late XIX) for an emerging colony of artists and writters looking for loneliness and inspiration.

Vem passar per Sandwich, Falmouth, on podriem haver fet de paparazzi a la busca del famoso en su mansion, però vem preferir anar a la platja a fer un cop d'ull. Però com que teniem gana no ens hi vem estar gaire, i vem continuar el nostre cami.

We went throught Sandwich, and Falmouth, where we could pretend to be a paparazzi taking pictures on US celebrities in their mansions. But we chose to have a quick look at the beach, and keept going because we were hungry.

Anàvem conduint tot xino-xano fins que una colla de (piiiip) que circulaven en sentit contrari, es van sortir del seu carril i se'ns van tirar a sobre, per sort un itrèpid i cautelós conductor com jo, vaig fer un cop de volant i el xoc va ser entre els miralls retrovisors dels dos cotxes. Les molt (piiiiip) no van ni baixar del cotxe, i quan ho van fer va ser per tirar un escopit a terra, després a sobre vem trucar a la poli i li van dir que havia estat culpa meva que m'havia sortit del carril... no fare cap mes comentari perquè me´ls he de auto-sensurar i no em surt a compte ;-) Per sort tot es va solucionar amb una visita a Hertz i cotxe nou, ens hi va portar el GPS, i jo que renegava dels GPSs!

We were driving when suddenly a group of f... b... who were driving in the oposite direction, went out of their lane and runned over our car. Fortunatelly, a careful driver like myself turned the wheel all of a sudden, and only both rear-view mirrors crashed. The f... b... didn´t even step out of the car and when they finally did, it was to spat out! Later, we called the cops and they told them it had been my fault! Unbelievable! No more comments on that topic because I get too upset. Anyway, the GPS showed us the way to the nearest Hertz office and it was all solved.

Vem passar la nit en un motel prop de Hyannis, on ens van dir "Passport? I don´t need it! just give me 70 bugs!" Molt bona gent per això.

We spend the night in a motel near Hyannis, where they told us:...the passport? we don´t need it! just bring me 70 bucs" very nice people btw.

Al dia següent vem continuar desde fins a la punteta, a Provincetown, passant per platges pre-cio-ses, és parc natural! vem fer uns banyets, llargues passejades per les platges i per Provincetown, ciutat gay i anti-bush, molt turística i un ambientillu xulo.
Ens ho vem passar pipa

The next day we went up to Provincetown, taking long walks along the so beautiful beaches, and into Provincetown, city pro-gay and anti-bush, very lively and worthy. We had a very good time

Our House in East Boulevard

2006-08-20T16:47:00.000-07:00

Aqui tenim un petit video de la "petita" casa que hem llogat. El primer dia quan vem arribar de nit i vem fer una exploració, semblava que no tingués fi, obriem una porta i n'apareixia una altra, la primera impressió va ser que més aviat feia por... Després de un mes aqui, ara ja em fa patxoca i tot!

Introducing a new video showing the "little sweet home" we've rented. The first time we saw the house, it was already dark when we got here, and the first impression was that the house was endless, for every door we opeded we found out another one. It was more scary than anything else. Currenty, after one month here, I find it cool!

Learning english

2006-07-22T20:04:00.000-07:00

Aqui roomieM: "mi espik inglish!", ara ja vaig de cul però al principi de l'estada vaig estar intentat aprendre angles, aqui algunes de les pàgines interessants que vaig trobar, he de dir que van escases, ja se sap que "pagant sant Pere canta".

El diccionari de referència Word reference
Aquest parell van molt bé per argot, dictionary i Merriam-Webster Online
Més aviat per reading and listening BBC learning english
Exercicis per refrescar gramàtica i aprendre vocabulari
Oxford
Some advices on how to learn new vocabulary can be found in this article,
Pagina molt interesant i divertida amb vocabulari corrent associat a imatges, et coloques a sobre amb el ratoli i et pronuncia la paraula, què més es pot demanar.

Primera visita New York city i....

2006-07-22T13:48:00.000-07:00

SORPRESA!!! Ens trobem ni més ni menys que amb el cotxe més fantàstic (i no parlo del Puntito ni del Corolla) parlo del K.I.T.T, si si el cotxe del Michael Knight: "un joven solitario embarcado en una cruzada para salvar la causa de los inocentes, los indefensos, los débiles, dentro de un mundo de criminales que operan al margen de la ley..."

I aqui tenim la prova:

Vem aprofitar l'ocasió per conèixer algu tant especial com KITT:

També vem passejar pel Central Park.

I pels carrerons de la gran poma vem fer la foto mítica

In our first visit to New York city ...SURPRISE!!! we did find the more fantastic car in the world (and I´m not talking about Puntito nor Corolla) I'm talking about K.I.T.T, yes I mean Michael Knight's car: The Knight Rider, "a young loner on a crusade to champion the cause of the innocent, the helpless, the powerless, in a world of criminals who operate above the law."

And we bring you a video to prove it:

We took the oportunity to meet someone as special as KITT:

We also walked around Central Park:

And throught the streets of the "Big Apple", we took one of the "top 10s" picture.

Amalgam

2006-07-16T15:05:00.000-07:00

Avui comencem una nova sèrie de posts sobre "paraules angleses en desús" ... o no tant en desús ;-), és l'edició anglesa de la ja àmpliament coneguda sèrie "Columna Amalgama"

La paraula de la columna d'avui és:

	amalgamate

	A verb mix, mingle, commix, unify, amalgamate to bring or combine together or with something else; "resourcefully he mingled music and dance" B adjective amalgamate, amalgamated, coalesced, consolidated, fused joined together into a whole; "United Industries"; "the amalgamated colleges constituted a university"; "a consolidated school"

Today we start a new series of posts about "discontinued words", this is a new edition of wide spread known "Columna Amalgama".

Today's column word is:

	amalgamate

	A verb mix, mingle, commix, unify, amalgamate to bring or combine together or with something else; "resourcefully he mingled music and dance" B adjective amalgamate, amalgamated, coalesced, consolidated, fused joined together into a whole; "United Industries"; "the amalgamated colleges constituted a university"; "a consolidated school"

Un bitxo raro en aigues australianes

2006-07-16T14:51:00.000-07:00

El video esperat... ;-) Enjoy...

Un roomie buscant la fi del món

2006-07-02T12:16:00.000-07:00

Doncs no, la terra no és plana, i després de volar més de 36 hores (parades per omplir el dipòsit i canvis devol inclosos) s'arriba a Australia, el sisè país més gran del món que es va quedar fora del Mundial en perdre contra Italia per 1 a 0, aquell dia tothom ens confonia per Italians...

Al Nord-Est d'aquesta illa-continent es troba el territori de Queensland, amb la segona ciutat més important: Cairns. I aqui tenia lloc el ICS06.

Abans del congrés vaig fer un passeig de reconeixement i vaig trobar: selva ....

platges precioses....

alguns animalons que més val mirarse'ls de lluny...

I d'altres molt més mimosos, els KiloBytes! sabieu que els Koala Bears dormen un mínim de 18 hores diaries? i dormen en unes postures que déu n'hi dó, és inevitable pensar-hi quan portes més de 20 hores en un avió i ja no saps com posar-te...

I, és clar, els cangurs, que apart de ser molt simpàtics, estan molt bons...

Ornitorrincos i Cassawarries no n'hi han, només hi ha els cartells de perill... :-) però hi ha alguns animals raros que viuen sota l'aigua...

Més fotos en breu, algunes no tenen desperdici! Aviam si me les deixen penjar...

amalgama

2005-11-09T03:17:00.000-08:00

La paraula de la columna d'avui és:

	espieta
	[s. XVII; de espiar]
	m i f1 Persona que espia. 2 esp col·loq Delator, persona a qui agrada d'espiar 2.

Vaja, no és ben bé "xivato", però es pot usar com a tal ...

PD: rommieD, m'has d'enseyar html que això és una porqueria :D

Encara hi ha esperança

2005-11-08T00:46:00.000-08:00

Es fa dificil aprendre català quan no ho sents tot el temps i quan la gent
canvia automàticament si noten que estàs fent un esforç o que et costa. Pero
apart de això que és purament circunstancial, no s'ha de preocupar de res.
Podrȧ traballer sempre i quan la seva capacitat productiva i força de traball
sigui més barata. Els dobles estàndars estan totalmente institucionalitzats
a nivell mondial (no té res a veure amb Catalunya o els catalans).

Però assumir una certa relació intrinseca entre identitat i llenguatlle es un
perill, per a l'identitat, i també per al llenguatlle.

La Generalitat o qui sigui, ha de demanar l'ús de una llengua o altre per
raons purament pràctiques y per a donar el millor servei a tots els
ciutadans, parlin les llenguas que parlin.

Ja passa sovint, que si ens parlen en anglés un tiu que sembla ric o guapu ja
fem nosaltres l'esforç, i si es un tiu morenet, li parlem en la llengua que
mès li costi. No ho fan els catalanoparlans, no sóc tan idiota com per dir
una estupidessa tal. Ho fa tothom que no està pronfundament d'acord amb
l'article u de la declaració de drets de l'homme i el seu preámbul, on es diu
que tots som iguals en dignitat intrinseca (això vol dir, que no hem de
"guanyar" la dignitad, y que la tenim por el fet de ésser essers humans) i
encare més, aquest article establix (m'agrada el valencià tant com el català)
que el éssers humans ens tractarem con fraternalitat (és a dir, com germans;
sense considerar-nos adalt o abaix de ningú altre, del nostre veï).

Des de el meu punt de vista, la superficialització al nivell lingüistic del
fet de no discutir seriosament el que ja es va "acceptar" al 1946 fa que
sugeixin discussions, per a mi, una mica peregrines, de quines consequències
no es podrà arreglar res.

Jo estic de acord amb l'estat amb la seva idea de veritable esquerres de
"abolir" el concepte hereditari i purament casual i geogràfic de
nacionalitat, i estic molt en desacord con assumir que l'educació publica és
una utopia i que s'ha de ajudar permanentement la privada. Home per deu! En
un texte pels próxims 25 anys, és per a mi el tema fonamental! L'educació
publica i gratuita, amb accès garantit per a tothom! Els sociòlegs consideren
l'educació el germen de mobilitat social i de distribució del capital. Pero
clar, centrarse en aquest tema seria massa seriòs per els politics, pot ser
algú aprengui algo..., es millor barajersi amb la qüestió de l'idioma...

By Germen

L'Estatut és de tothom

2005-11-07T02:05:00.000-08:00

"El Estatut es cosa de estos nacionalistas catalanes, solo sirve para poner trabas a la gente de fuera que queremos trabajar aquí: incluso te piden el nivel C de Catalán para trabajar en la Generalitat!" Frase textual d'algú que fa més de set anys que viu a Catalunya, no ha après Català, però parla perfectament Anglès, Francès i esta aprenent Italià perquè li agrada. És que els catalans som uns capritxosos, mira que parlar una altra llengua!

bla bla

Article 47

2005-11-04T01:31:00.000-08:00

... de la constitució espanyola. La primera frase es coneguda per tots, però l'altre part no la coneixia ...

Article 47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.

La comunitat participarà en les plus-vàlues que generi l'acció urbanística de les entitats públiques.

amalgama

2005-11-03T02:53:00.000-08:00

Bé, encetarem aquest blog amb un post d'una temàtica clara i concisa, que ve a ser el llenguatge i la pèrdua de vocabulari que l'amenaça ... en aquest sentit i des d'aquesta columna s'intentarà recuperar, des la humilitat del desconeixement profund, paraules o expressions en desús.

La paraula que obre la columna és:

	llepet
	[c. 1912; de llepar]
	m Taqueta produïda pel contacte d'una cosa que deixa.

I si bé ens trobem davant definició poc clara, crec que tots coneixem casos en que es pot aplicar. Es tracta d'un mot que ja coneixia i havia usat de forma correcta, si bé jo creia que es tractava d'un ús no normatiu. Tant mateix el David també la coneixia i estic prou segur que serà una paraula que agradarà a la Montsines ...

Que disfrutin d'un bon dia

Prova

2005-10-30T12:15:00.000-08:00

Model de bates

Com anem?

2005-10-29T07:29:00.001-07:00

M'alegra veure't també a la xarxa. Malgrat que terrenal, quelcom té de cel.lestial en aquesta migrada vida.

Ple de bones intencions

2005-10-28T03:35:00.000-07:00

Despres de tot un dia preguntant "Tens una pàgina web?" en un acte reflex d'aquests que de vegades tinc (com el d'obrir la finestra abans de marxar o olorar la nova planta...) he creat un blog, ara "només" l'hem de mantenir... però no estic sola... que a on no arriba un roomie... ;-)