Tuesday, November 08, 2005
Encara hi ha esperança
Es fa dificil aprendre català quan no ho sents tot el temps i quan la gent
canvia automàticament si noten que estàs fent un esforç o que et costa. Pero
apart de això que és purament circunstancial, no s'ha de preocupar de res.
Podrȧ traballer sempre i quan la seva capacitat productiva i força de traball
sigui més barata. Els dobles estàndars estan totalmente institucionalitzats
a nivell mondial (no té res a veure amb Catalunya o els catalans).
Però assumir una certa relació intrinseca entre identitat i llenguatlle es un
perill, per a l'identitat, i també per al llenguatlle.
La Generalitat o qui sigui, ha de demanar l'ús de una llengua o altre per
raons purament pràctiques y per a donar el millor servei a tots els
ciutadans, parlin les llenguas que parlin.
Ja passa sovint, que si ens parlen en anglés un tiu que sembla ric o guapu ja
fem nosaltres l'esforç, i si es un tiu morenet, li parlem en la llengua que
mès li costi. No ho fan els catalanoparlans, no sóc tan idiota com per dir
una estupidessa tal. Ho fa tothom que no està pronfundament d'acord amb
l'article u de la declaració de drets de l'homme i el seu preámbul, on es diu
que tots som iguals en dignitat intrinseca (això vol dir, que no hem de
"guanyar" la dignitad, y que la tenim por el fet de ésser essers humans) i
encare més, aquest article establix (m'agrada el valencià tant com el català)
que el éssers humans ens tractarem con fraternalitat (és a dir, com germans;
sense considerar-nos adalt o abaix de ningú altre, del nostre veï).
Des de el meu punt de vista, la superficialització al nivell lingüistic del
fet de no discutir seriosament el que ja es va "acceptar" al 1946 fa que
sugeixin discussions, per a mi, una mica peregrines, de quines consequències
no es podrà arreglar res.
Jo estic de acord amb l'estat amb la seva idea de veritable esquerres de
"abolir" el concepte hereditari i purament casual i geogràfic de
nacionalitat, i estic molt en desacord con assumir que l'educació publica és
una utopia i que s'ha de ajudar permanentement la privada. Home per deu! En
un texte pels próxims 25 anys, és per a mi el tema fonamental! L'educació
publica i gratuita, amb accès garantit per a tothom! Els sociòlegs consideren
l'educació el germen de mobilitat social i de distribució del capital. Pero
clar, centrarse en aquest tema seria massa seriòs per els politics, pot ser
algú aprengui algo..., es millor barajersi amb la qüestió de l'idioma...
By Germen
canvia automàticament si noten que estàs fent un esforç o que et costa. Pero
apart de això que és purament circunstancial, no s'ha de preocupar de res.
Podrȧ traballer sempre i quan la seva capacitat productiva i força de traball
sigui més barata. Els dobles estàndars estan totalmente institucionalitzats
a nivell mondial (no té res a veure amb Catalunya o els catalans).
Però assumir una certa relació intrinseca entre identitat i llenguatlle es un
perill, per a l'identitat, i també per al llenguatlle.
La Generalitat o qui sigui, ha de demanar l'ús de una llengua o altre per
raons purament pràctiques y per a donar el millor servei a tots els
ciutadans, parlin les llenguas que parlin.
Ja passa sovint, que si ens parlen en anglés un tiu que sembla ric o guapu ja
fem nosaltres l'esforç, i si es un tiu morenet, li parlem en la llengua que
mès li costi. No ho fan els catalanoparlans, no sóc tan idiota com per dir
una estupidessa tal. Ho fa tothom que no està pronfundament d'acord amb
l'article u de la declaració de drets de l'homme i el seu preámbul, on es diu
que tots som iguals en dignitat intrinseca (això vol dir, que no hem de
"guanyar" la dignitad, y que la tenim por el fet de ésser essers humans) i
encare més, aquest article establix (m'agrada el valencià tant com el català)
que el éssers humans ens tractarem con fraternalitat (és a dir, com germans;
sense considerar-nos adalt o abaix de ningú altre, del nostre veï).
Des de el meu punt de vista, la superficialització al nivell lingüistic del
fet de no discutir seriosament el que ja es va "acceptar" al 1946 fa que
sugeixin discussions, per a mi, una mica peregrines, de quines consequències
no es podrà arreglar res.
Jo estic de acord amb l'estat amb la seva idea de veritable esquerres de
"abolir" el concepte hereditari i purament casual i geogràfic de
nacionalitat, i estic molt en desacord con assumir que l'educació publica és
una utopia i que s'ha de ajudar permanentement la privada. Home per deu! En
un texte pels próxims 25 anys, és per a mi el tema fonamental! L'educació
publica i gratuita, amb accès garantit per a tothom! Els sociòlegs consideren
l'educació el germen de mobilitat social i de distribució del capital. Pero
clar, centrarse en aquest tema seria massa seriòs per els politics, pot ser
algú aprengui algo..., es millor barajersi amb la qüestió de l'idioma...
By Germen