Sunday, January 24, 2010
Starting a new life: Week 21
I am in the 21st week of my pregnancy, many things happened so far, so I thought it was about time to start the blog.
Here comes a brief summary of how I have lived my pregnancy so far: landing into the US, an ovule was passing by and it was attacked by millions of sperms and as a result... surprise!! here is your baby. Next, the annoying symptoms came: queasiness, fatigue, nausea, still more queasiness, stomach ache... I said good bye to climbing, biking and almost everything involving movement because it was either too tiring or too dangerous! And my body started to change like crazy, I put on 7 kilos on the first 3 months! the reassuring doctor told: "Don't worry you were too slim ...". And that was more o less the first trimester. Around mid December I started to feel a bit better, so I started to do some exercise again, and I started to enjoy pregnancy a bit more.
Well, I did not do that alone, here is a picture of my other half: Gabor.
And this is me in my 17th week, we had a photo session chez Paussus.
And this is Eric, our boy! In the last week he has started kicking so hard that it can be seen from outside like an alien in my tummy. When I am laying down, an activity I do a lot recently because I am permanently tired, he takes the opportunity to do some body combat in my belly. By now he can also hear from the womb so I took my old violin to the US an I am planning to torture the poor little baby with my plays.
So far, everything is all right and I am having a marvelous experience!
Estic a la setmana 21 del embaràs, han passat mil coses i he pensat que ja va sent hora de començar el blog.
Un petit resum de com he viscut els primers mesos d'embaràs: Doncs just aterrava als EEUU, va passar un òvul i va ser atacat per milions d'espermatozous i en conseqüència ... sorpresa!! Aqui tens al teu bebito. El següent van ser els sintomes: mareig, cansansi, nauseas i molt mareig, mal de panxa ... vaig despedir-me de l'escalada, la bici i tot allò que requeris un minim de moviment perquè o bé era massa cansat o massa perillós. I el meu cos va començar a canviar, vaig guanyar 7 kilos en els 3 primers mesos! El metge va intentar tranquilitzar-me dient: "Es que estaves molt prima ...". I mes o menys així és com va anar el primer trimestre. A mitjans de decembre em vaig començar a trobar millor, vaig començar a fer algu d'esport un altre cop i vaig començar a disfrutar del embaràs.
Evidentment, no ho vaig fer sola tot això, aquesta és una foto de la meva altre meitat: el Gabor.
I aqui unes fotos de la mama a la setmana 17, vem fer una sessió a casa del Paussus.
I aquest és l'Eric, el nostre peque! Durant la setmana passada ha començat a tirar patades tremendes que es poden veure i tot com si hi tingués un alien a la panxa. Quan resposo, cosa que faig molt últimament perque estic quasi permanentment cansada, ell aprofita i es posa a fer Body Combat. Ara a més ja hi pot sentir, i és per això que vaig agafar el meu violí vell i em disposo a turturar la pobre criatura amb la meva musica.
De moment tot esta en ordre i esta sent una experiència estupenda!
# posted by roomieM @ 9:49 AM 
Comments:
<< Home
Ei! Felicitats de nou :)
Sips, certament es un nen. I te un perfil super guapo! (jeje, es deu semblar als pares ;P )
Molen les fotos de la panxa, na Maria també ha fet tota una seqüència des dels primers dies i el canvi és espectacular!
Molts records a tots 3
Sips, certament es un nen. I te un perfil super guapo! (jeje, es deu semblar als pares ;P )
Molen les fotos de la panxa, na Maria també ha fet tota una seqüència des dels primers dies i el canvi és espectacular!
Molts records a tots 3
Eiii!!! vaya notición!!!! A ver si tengo aún por ahí la sillita de la bici, que un día me dijiste que cuando tuvieras un hijo también lo llevarías en bici. Que vaya todo muy bien!
Post a Comment
<< Home
